Pages Menu
YoutubeInstagram
Categories Menu

Posted by on 17 ag., 2015 in Notícies | 0 comments

Cap a la recuperació de l’espai cultural català

Cap a la recuperació de l’espai cultural català

El canvi de govern a les Illes Balears i el País Valencià pot eixamplar un mercat encongit

LAURA SERRA Barcelona (artícle diari ARA edició 16/08/15)

El cantautor Feliu Ventura actuarà aquest vespre, per primera vegada en 22 anys de carrera, al Festival de la Cançó de Xàtiva, la seva ciutat natal. És a dir: per primer cop formarà part d’un cartell oficial a casa seva. L’ajuntament de la capital de la Costera ha canviat de color polític i, després de 20 anys de govern del popular Alfonso Rus, amb la nova coalició progressista ja no està vetat fitxar Ventura. Fa poc més d’un mes el govern balear va demanar el reingrés a l’Institut Ramon Llull, tres anys després que el president popular José Ramón Bauzá l’abandonés amb l’argument de l’austeritat. Són només gestos, encara, però demostren canvis que ja estan ocorrent d’ençà de les eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears i que van encaminats a reconstruir l’espai cultural català.

“Ha sigut la travessia pel desert”, reconeix Teresa Garcia, presidenta de la Xarxa Alcover de Teatre, pràcticament l’única entitat que ha sobreviscut intentant mantenir gires d’espectacles teatrals que circulin pels tres territoris de parla catalana. Fundada també fa vint anys -els mateixos que el PP ha ostentat el govern al País Valencià i, amb algunes escletxes, també a les Illes Balears-, la Xarxa ha vist com els teatres municipals de fora del Principat deixaven de facto l’entitat. Només les universitats valencianes han actuat “de contrapoder”, diu, i ells han compensat els pressupostos gràcies a socis i institucions catalanes. La tríada de fires que abans aglutinava els programadors de l’espai català (Tàrrega, Alcoi i Manacor, on destaca la tasca solitària d’activistes com Tomeu Amengual) ha perdut pistonada: “Els programadors ja no es mouen, la crisi s’ha sumat a la situació política”, afegeix Garcia. Les gires han sigut les damnificades. Un ingredient més al còctel.

En la música, Catalunya ha sigut el mercat natural d’alguns grups com Obrint Pas, Cris Juanico, Pau Alabajos, Projecte Mut o Aspencat, que han tocat a casa seva sovint en espais alternatius. Però el viatge a l’inrevés s’ha fet quasi impossible: empreses com RGB o com Focus, avesades a àmplies gires, han perdut contractació fora del Principat.

La degradació del sistema 

Els artistes valencians i balears -sobretot els que creen en llengua catalana- s’han sentit abandonats per les polítiques públiques. El dramaturg Paco Zarzoso solia ironitzar amb la teoria que València era un laboratori on s’estava duent a terme un projecte secret de com aniquilar la cultura en un territori. “S’ho han carregat tot. S’ha de redefinir tot el model de teatre públic”, apunta Sergi Calleja, expresident de la patronal valenciana d’empreses de teatre i circ. L’ensenyament i els mitjans de comunicació també hi hauran de jugar el seu paper, opinen. Al juny, a la Mostra de Teatre d’Alcoi “l’ambient que es respirava era d’eufòria”, recorda Teresa Garcia. “Quan hi ha voluntat institucional, es nota. És matemàtic”, assegura Casares. “S’obre un període absolutament nou. El 2015-16 serà un any de manca de recursos, però el canvi serà radical”, diu, per fi esperançat, Sergi Calleja.

PAÍS VALENCIÀ

“Els gestors culturals ja no hauran de fer de comissaris polítics”

El 14 d’abril el director del BarnaSants, Pere Camps, va aprofitar la seva visita a Alcoi amb motiu de la cloenda de la 20a edició del festival -que va estar dedicada a l’artista local Ovidi Montllor- per expressar el seu desig que el festival del 2016 vagi de gira per més ciutats del País Valencià. Camps confiava que una victòria de l’esquerra a les eleccions del 24 de maig -que finalment es va produir- pogués convertir aquest desig en una realitat i arran del canvi polític el BarnaSants trobés més complicitats institucionals que li permetessin consolidar-se en “el gran festival real dels Països Catalans”. Encara no se sap si el BarnaSants 2016 visitarà una, diverses o cap localitat valenciana, però el que és una realitat és que hi ha senyals que conviden a l’optimisme i a pensar que la cultura catalana pot recuperar part del terreny perdut durant 20 anys de governs del PP.

Un exemple és l’actuació d’avui de Feliu Ventura a Xàtiva. Un altre és el de Pau Alabajos, que el dia 22 actuarà en el festival Sagunt a Escena -impulsat pel govern valencià- a l’imponent teatre romà de la ciutat. Alabajos, que assenyala que fa quatre mesos era “impensable” que institucions públiques l’incloguessin als cartells a ell mateix o Feliu Ventura, assegura que el canvi amb el nou govern en l’àmbit cultural “ha sigut substancial”. Com a membre del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants, explica que, en l’última dècada, quan des de l’entitat sol·licitaven reunir-se amb la conselleria per plantejar les problemàtiques del sector sempre rebien negatives o, en el millor dels casos, el silenci per resposta. Després d’anys de no mantenir cap relació amb l’administració, el tracte ha canviat radicalment. “No hem hagut de despenjar el telèfon: ha sigut el gabinet del conseller Vicent Marzà el que ens va buscar per mantindre una reunió”, explica.

Pau Alabajos, que des del 24 de maig és també regidor de Compromís a Torrent, es mostra molt esperançat que el canvi polític suposarà “la fi dels sectarismes i de l’existència de llistes negres i artistes vetats ideològicament o lingüísticament”. Però sobretot Alabajos considera que la millor notícia és que “els gestors culturals es podran orientar a partir d’ara per criteris estrictament artístics i no faran la funció de comissaris polítics que els ha tocat desenvolupar en els últims anys”.

Menys optimista és Feliu Ventura. El cantautor xativí, si bé reconeix que el canvi polític pot “obrir les portes” a curt termini a algunes empreses de gestió musical, alerta: “Els treballadors de la música ens trobem sense drets, amb sous de la dècada dels 80 i desprotegits”. Assenyala que “cal un pla integral per a la cultura i un llibre blanc de la música” que pugui recollir els drets d’aquest col·lectiu, o en cas contrari “en 20 anys la música en valencià s’amateuritzarà i les productores tornaran a l’any zero”.

Pla estratègic cultural 

No és només en la música que n’hi ha que pensen que el canvi de govern serà beneficiós. També els que aposten per la literatura en català creuen que ara, “amb el vent a favor”, els autors “han de guanyar visibilitat”. Així ho pensa l’editor de Sembra Llibres, Joan Carles Girbés, que a més reclama “plans integrals de foment del llibre i la lectura coordinats i ambiciosos” que facin a les editorials guanyar lectors de totes les edats. Mentre no arriben els canvis, Girbés destaca la iniciativa del nou govern de València de donar suport al llibre en català traslladant la fira La Plaça del Llibre del Centre Octubre a la plaça de l’Ajuntament.

Tot i tenir moltes propostes sobre la taula, el nou equip del conseller encara no ha pogut prendre grans decisions, però sí que ha traslladat als representants del sector la idea d’elaborar un pla estratègic que “normalitzi la difusió de la cultura feta en la nostra llengua”.SALVA ALMENAR / VALÈNCIA 

CATALUNYA

“No estaves vetat però no estaves contractat”

Dels 55 concerts de les dues últimes gires d’Els Pets no n’hi haurà cap a Mallorca, n’hi haurà un a Vila-real i un a València, però perquè van llogar una sala privada. “Toquen més els grups de València aquí que al revés. Passa el mateix que amb els bascos. Aquí som més receptius musicalment i a les Balears i al País Valencià el tema polític ha fet molt mal”, afirma Glòria Castellví, de la promotora RGB, que porta grups que toquen la majoria en català. “No estaves vetat però no estaves contractat. Tampoc no hi ha mitjans de comunicació que et puguin donar suport”, afegeix. Per això han acabat tirant la tovallola, perquè anar a taquilla no els surt a compte. És una mostra de com s’ha anat encongint paulatinament un mercat cultural català ja de per si prou petit. “El veto no ha sigut explícit, però senzillament s’ha tallat el flux”, confirma Sergi Calleja, abans empresari teatral a València i ara encarregat de les gires de Focus. “S’ho han carregat tot, han deixat calaixos buits i moltes hipoteques. Ara hi ha una voluntat molt gran però costarà moltíssim”, afirma. Calleja cita una carretada de problemes que caldrà encarar al País Valencià: “la degradació del model cultural que ha carregat les tintes sobre qualsevol cosa que tingués cert aire de catalanisme”, la manca de suport municipal a la cultura, l’abandó del foment del consum, la pèrdua d’espais d’exhibició públics, la corrupció. La barcelonina Focus, que és l’empresa d’Espanya que més va de gira, només feia al País Valencià de 3 a 10 bolos l’any, i en castellà. “En català, poca cosa. Però l’any que ve ja s’està despertant: Xàtiva, Alocoi, Vila-real, Elx… Des que s’han constituït els nous ajuntaments els contactes s’han multiplicat exponencialment, ja estem tancant coses”. El mercat català està en vies d’expandir-se. Les xifres indiquen que s’ha aturat la crisi del sector, que havia afectat els espectacles en directe des del 2009 i a la qual es va sumar l’IVA el 2012.

Això sí, tothom espera que la primera pedra la llancin les administracions. “Quan hi ha hagut un govern d’esquerres a les Illes, en un any s’ha notat”, diu el director de la Sala Beckett, Toni Casares. “La pedra de toc són els polítics. A veure amb quins ajuts estimulen aquest flux, que ha de ser en dues direccions”, adverteix Calleja. Perquè Catalunya ha deixat d’exportar però alhora tampoc no ha pogut absorbir tot el talent valencià o balear marginat de l’oficialitat. Han aixoplugat de manera regular aquestes companyies alguns teatres petits, com la Sala Beckett -amb La Hongaresa, Atresbandes, La Teta Calva o El Pont Flotant (a la foto)-, La Seca – Acorar – o el Tantarantana -com a exhibidor de Xarxa Alcover, un projecte que ha arribat al límit de l’extinció els últims anys, en què ha perdut la meitat de socis de les Illes i el País Valencià-. Cal dir que ho han fet amb criteris artístics: “Tot i una situació tan precària, han aparegut propostes amb una personalitat brutal, en què sense perdre el sentit de l’humor hi ha una voluntat crítica i poètica”, diu Casares.

“S’obre una gran oportunitat per fomentar la circulació de creadors del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i per fer un pas més cap a la internacionalització”, segons el director de l’Institut Ramon Llull, que ha recuperat el Govern Balear i espera seduir els valencians. “L’administració catalana ha apostat més per la cultura, i el suport que tenen empreses com Focus no hi és en altres llocs. És difícil però és responsabilitat de les administracions valenciana i balear potenciar les seves indústries perquè puguin ser competitives”, les repta Sergi Calleja. La resintonització cultural es veu viable i la recuperació de mercats extingits i econòmicament potents pot ser un bon caramel. L.S. / BARCELONA

ILLES BALEARS

“Hem de reconstruir el sistema cultural i el nostre mercat intern”

La primera acció directa que s’ha produït al Govern de les Illes ha sigut la separació d’Educació i Cultura en dues carteres diferents. Amb quatre anys de govern perseguidor de tot allò vinculat a la llengua catalana, l’àmbit educatiu va tenir tant de protagonisme que, amb les pressions de l’Assemblea de Docents i les mobilitzacions que es produïen en contra del TIL, van arribar a passar per Educació i Cultura tres consellers. Preocupats per imposar el projecte lingüístic del trilingüisme, van deixar de banda la cultura. En els pressupostos anuals s’hi reflectia la disminució d’ajudes i subvencions cap a un sector que havia de buscar altres mercats, més enllà del que els poguessin proporcionar les institucions illenques.

Vacances i després eleccions 

En gairebé un mes des que Esperança Camps va prendre possessió del seu càrrec de consellera de Cultura, ja s’ha produït el primer acostament amb el seu homònim a Catalunya, Ferran Mascarell, per acordar les bases d’un conveni que projecti la cultura illenca al Principat i a l’exterior. A més del reingrés al Ramon Llull, també es demana l’entrada a l’ICEC. Tot això, per ara, ha quedat en poc més que declaracions pel període de vacances, al qual se sumaran les eleccions de Catalunya al setembre. “Els compromisos que podem tenir amb ells hauran d’activar-se després”, afirma Josep Ramon Cerdà, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Aquesta institució serà l’encarregada, en primer lloc, de “reconstruir tot un sistema cultural”, segons Cerdà. “No hem de descuidar el mercat intern”, diu. A les Balears les competències en cultura estan transferides als consells insulars i, llevat del de Mallorca, tenen un pes institucional equiparat als del mateix Govern. No obstant, l’IEB, que depèn de la conselleria de Cultura, s’haurà de coordinar amb les institucions insulars on “ja s’han establert línies de treball”, segons afirma Cerdà, com la creació de circuits culturals. D’aquestes reunions n’ha sortit la mostra d’arts escèniques Fira B!, que se celebrarà al setembre a Palma, en què participen companyies i productores de teatre residents a les Balears. Amb aquesta fira es podrà comprovar l’articulació d’aquests circuits.

Precisament, les fires i mostres de teatre són el principal reclam per exportar la cultura escènica de les Illes arreu de Catalunya i el País Valencià. Fàtima Riera, de la companyia mallorquina Produccions de Ferro, explica que bona part de les seves obres han arribat al Principat perquè estan dins de la Xarxa Alcover. Tot i això, Riera afirma que “s’ha de saber quin producte es treu fora”, sobretot per l’elevat cost de traslladar la producció des de les Illes cap a la Península. El mateix passa si alguna oferta cultural vol arribar fins a l’arxipèlag. Aquest vespre actuen a Porreres Els Catarres, Lax’n’Busto i la Troba Kung-Fú, a més de grups locals com Boc. Joan Riera, membre d’Els Catarres, reconeix que el públic balear és “enèrgic” perquè “no té tanta oportunitat de veure concerts com a Catalunya”. Xisca Mora, alcaldessa de la població, reconeix que “és car portar grups catalans”. Afirma, però, que “és molt més fàcil portar grups de fora” i que, en canvi, pocs grups illencs acaben sortint. Per aquesta raó, Mora creu que “s’hauria d’apostar per les bandes de les Illes i fomentar-les a l’exterior”, a través d’ajudes per pal·liar les despeses de logística i transport.

Menys disgregació 

Els escriptors balears estan “molt esperançats” pel reingrés al Llull, després de quatre anys de política conservadora que “ha desmuntat unes estructures que tradicionalment servien per afavorir la difusió de la llengua catalana arreu dels Països Catalans”, segons afirma Miquel Bezares, vicepresident per a les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquesta associació d’estructura nacional troba a faltar un espai comú de debat entre els territoris de parla catalana. Bezares defensa que “s’han de fomentar intercanvis” entre els governs del Principat i el de les Illes per deixar clara la unitat de la llengua. “Esperam que el nou executiu valencià hi sigui sensible”, afirma Bezares. No obstant, segons l’escriptor, sempre hi ha hagut “una certa sintonia” entre aquest triangle territorial en l’edició i difusió de llibres en català. “Tot i que a les Illes encara queda feina per normalitzar la llengua i fer entendre que la minoritària és la catalana i no la castellana”, contràriament a les tesis difoses pel PP. “Una cultura petita com la nostra no es pot permetre més disgregació”, afirma Bezares, que conclou que amb aquestes expectatives d’unió cultural els seus “enemics seran la impaciència i la desídia”. JOSEP SALMERON / PALMA

Post a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *