Teatre després del desert

Segona joventut de la Xarxa Alcover. Les produccions que avui se seleccionen són d’autoria contemporània. És un fet que demostra la salut del teatre català i que dóna nou valor a un projecte que, tot just ara, supera el desert institucional (quan els governs de les illes Balears i del País Valencià, llavors governats pel Partit Popular, se’n van desentendre). El projecte Alcover (avui rebatejat Xarxa Alcover) és una iniciativa de vincular territoris de parla catalana tot promovent gires als altres territoris. L’Alcover celebra el seu vintè aniversari. A La Seca, aquests dies, s’acull una doble proposta: l’Acorar d’Antoni Gomila (que ara acomiada i que es va estrenar el 2012) i el Diari d’una miliciana.

La presidenta de la Xarxa Alcover, Teresa Garcia Bosch, comprova que la iniciativa està prenent una segona volada. Avui, hi ha una trentena de socis institucionals i una vintena de socis a títol individual. Comencen a recuperar els anys que els ajuntaments es donaven de baixa. La Xarxa Alcover uneix propostes d’Andorra, el Principat, el País Valencià i Illes Balears. Fa unes setmanes, va aconseguir reunir els directors generals de les quatre conselleries de cultura. Els va demanar que cada territori assumís les despeses de viatge i dietes per fer més assequible el cost de les sales. Confien, a més, que es creï una institució similar a l’Institut Ramon Llull (IRL) que faciliti el viatge de les companyies dins del territori de parla catalana (l’IRL ja ajuda les companyies quan surten dels Països Catalans).

La Xarxa, que habitualment té molta presència en les fires per buscar nous còmplices, s’estrenarà a la Fira Mediterrània i es preparen unes jornades que donin visibilitat a la iniciativa. També seran a la Fira de Tàrrega (una de les fundadores de la Xarxa, de fet, i que ja s’ha compromès a acollir algun dels espectacles seleccionats per facilitar que el comprin). La presidenta celebra que s’hagi pogut concretar la relació estable en tres grans ciutats: Barcelona (La Seca i Tantarantana), València (Teatre Micalet) i Mallorca (Teatre del Mar). Teresa Garcia admet que és complicat poder incloure un espectacle de fora del Principat en aquests teatres perquè la quantitat de producció és molt més elevat.

Què ha seleccionat aquest any Xarxa Alcover? Del Principat, You say tomato de Joan Yago (premi Crítica 2015 al text), Sobre el fenomen de les feines de merda de La Calòrica i L’endrapasomnis de Teatre al Detall (premi de la Crítica 2014 al muntatge de teatre familiar). Del País Valencià, El fill que tindré de la companyia El Pont Flotant, El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia dels Germans Sirera i el western familiar L’or de Jeremies.Per les Illes Balears, Diari d’una miliciana, L’incendi de les papallones d’Agnès Llobet, i l’espectacle familiar Fràgil de Clownidoscopi. Per Andorra, La Venus de les pells (de l’Escena Nacional Andorrana). I com a representant de la Franja, El darrer dia del Cafè de la Granota de la companyia Mea Culpa.